Una reproducció a gran escala d'una foto de 1974 amb motiu d'un menjar familiar en el camp presideix l'escenari on Carles Alberola va desgranant tot el que amaga la instantània d'aquella (feliç?) trobada. Secrets, misèries, sorpreses, records i complicitats amb el públic en la radiografia d'una època que ja només existeix en la memòria. I un retrat ple d'humor d'una família valenciana que podria ser la de qualsevol dels espectadors.
Espectacle en valencià
És un viatge en el temps, i té desig de donar veu als que ja no hi són. Obrim una caixa de cartó plena de fotos antigues i la infantesa ens ve a la memòria com una glopada. La foto és del 7 d’abril de 1974, la instantània d’una família feliç. Les corregudes dels xiquets per l´hort i la bassa, el descobriment de l’amor i les primeres carabasses. El tio Paco encara tenia cabells i el tio Voro acabava de fer-se el tercer barrejat del dia. Que guapa estava la cosina Lolín, i que satisfet que semblava Carles amb la mà a la butxaca. Qui se’n recorda ja de Grace Kelly i Piudeferro? De segur que no hi havia a Alzira dos amants com Salgado i Amparito. Ai, com n’eren, de joves, els pares. I que bona que estava la paella! Tants i tants records de felicitat, tot això està dins d’aquesta foto. Però qui podia sospitar el que passaria a l’hora del café? Qui ens contarà els secrets i les misèries que, com bé deia Tolstoi, fan que cada família siga infeliç a la seua manera?
FICHA ARTÍSTICA: